L’ètica del temps

No Comments Articles,POST-IT (nota adhesiva),Temps

big_shredder01.jpg

 Chrono_shredder de Susanna Hertrich (http://www.susannahertrich.com)
Transcorre el temps:
ningú no el perd ni el guanya.
Transcorre el temps i transcorrem nosaltres.
Miquel Martí i Pol (Del poema Per preservar la veu)

 

El temps té una ètica? No, és clar que no. Però el temps és la matèria primera de la qual s’alimenta l’ésser humà quan decideix les seves prioritats, les seves urgències, les seves absències, les seves inaccions. La vida, com la música, és una composició de temps. En aquest sentit sí que podem parlar d’una ètica del temps, com una forma d’organitzar, valorar i viure el temps de relació amb l’altre, amb els altres, o amb jo mateix.

Federico Mayor Zaragoza reclamava en un article publicat a El Pais (Tiempo de acción, 01/12/2007) una ètica del temps en relació als que han de ser els grans reptes de la humanitat, d’allò que no pot esperar més, i on la urgència i la importància es fan indestriables. No calen més informes, diu Mayor Zaragoza, “hem d’actuar ja contra la fam, la guerra i el canvi climàtic”. Així de clar, les dades fa massa temps que ens demanen una altra eticitat (i alteritat), una altra forma de relacionar-nos amb l’altre (quan l’altre és l’ésser humà i també quan l’altre és la Terra). I açò no és fàcil si no assumim que per afrontar els grans problemes esmentats cal canviar alguns dels nostres hàbits de vida, i incorporar un nou ordre de prioritats. Com fer-ho? Anthony Giddens, en un altre article publicat també a El Pais (Cambiar el estilo de vida, 22/10/2007), ens fa aquesta interessant reflexió:

“¿Existe algún factor de conducta que influya prácticamente en todos los aspectos de nuestro estilo de vida? Sí. Uno de los más importantes es el que los economistas llaman, con cierta tosquedad, el “descuento hiperbólico”. Si a una persona le dan a escoger entre 50 euros hoy o 100 euros mañana, lo normal es que prefiera esperar a los 100. Pero si el plazo de tiempo es de un año, casi todo el mundo prefiere quedarse con los 50 euros en mano. Las consecuencias futuras –buenas o malas- no suelen contar mucho en nuestras decisiones actuales. Cada año, en el Reino Unido, se someten a cirugía de bypass miles de personas, pero sólo el 10% de ellas introduce después en su vida los cambios necesarios para evitar nuevas complicaciones, entre las que puede estar una muerte prematura.

El “descuento hiperbólico” es uno de los principales factores que explican la actitud tan perezosa de la mayoría de la gente ante las amenazas del calentamiento global. Según los sondeos, la mayoría acepta que el cambio climático es una realidad y que la causa está en nuestro propio comportamiento. Sin embargo, la proporción de gente que está dispuesta a modificar ese comportamiento de forma significativa es muy baja. Lo que eso implica es inquietante. Las compañas de concienciación y los eco-impuestos, por muy meditados y organizados que estén, tienen una repercusión marginal. Tal vez sea necesaria una catástrofe –algo que ocurra en el presente- claramente atribuible al calentamiento global para que la gente empiece a prestar la debida atención.”

Caldrà seguir-hi reflexionant i sobretot canviar alguns hàbits.

 

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories