Temps al contratemps [1]

No Comments Articles,Mirador nacionalista,Temps

Sembla que va ser Benjamín Franklin qui, el 1748, va pronunciar aquella frase que diu que “el temps és or”, avui convertida en aforisme per a totes aquelles persones que pensen que el temps és un dels nostres béns més valuosos. Franklin deia també, en el mateix sentit, que “l’home no ha de malgastar el temps, ja que d’aquesta matèria està feta la vida”.

La nostra és una societat de la informació, diuen. Una informació que per a alguns esdevé coneixement i comunicació. Però la nostra és, també, una societat del contratemps. Vivim sempre amb la dificultat d’organitzar els temps de les nostres múltiples responsabilitats, activitats i voluntats. Mai no s’havien venut tantes agendes com ara i aquestes han passat de ser un instrument característic del professional executiu a ser un instrument generalitzat que utilitzen, fins i tot, els al·lots i al·lotes que encara no tenen sis anys per organitzar les seves activitats extraescolars. Alhora, mai no s’havia parlat tant de la necessitat de conciliar la vida personal amb la laboral. En aquest sentit s’han fet aportacions des d’àmbits i sectors ben diferents, com el productiu, el de la defensa de la igualtat d’oportunitats entre l’home i la dona, el sanitari o l’educatiu, entre d’altres. I en aquest darrer cas no em referesc exclusivament al sector de l’ensenyament, que també, sinó a l’àmbit educatiu entès en el sentit més ampli i global. Efectivament, un dels grans pedagogs del segle passat, Francisco Giner de los Ríos, definia l’educació com la capacitat de dirigir amb sentit la pròpia vida. En la societat del contratemps açò significa saber prioritzar i organitzar el temps de cada u per poder dirigir, amb consciència i sentit, el propi destí.

Aquesta idea és la que serveix a Ignacio Buqueras y Bach per escriure el seu darrer llibre, Tiempo al tiempo (Ed. Planeta, 2006), on posa de manifest el benefici social i productiu que suposa la racionalització dels nostres horaris, en especial per a la millora de la conciliació de la vida personal i la laboral. Però què entén Buqueras per “racionalització” dels nostres horaris?

Del conjunt de dades que s’aporten a Tiempo al tiempo, cal destacar-ne dos grups prou indicatius. El primer grup es refereix a les dones, que treballen diàriament 56 minuts més que l’home si sumam el treball remunerat al que no ho és, la qual cosa significa que elles treballen més de 6,30 hores a la setmana, és a dir, un 15% més que els homes. En el treball no remunerat, les dones fan dues vegades i mitja més hores que l’home. Dediquen setmanalment 10,78 hores a l’educació dels fills i ells només 3,03 hores. El segon grup de dades que crec especialment significatives es refereixen a la productivitat. Aquestes posen de manifest que la productivitat a l’Estat espanyol és de les més baixes. Per davall ¾dels cent estats valorats¾ només hi queden Grècia, Portugal i deu països de recent incorporació a la Unió Europea. En canvi som els que més treballam: una mitjana de 38,2 hores a la setmana, dues hores més que la mitjana dels vint-i-cinc països de la Unió Europea.

Aquests dos grups de dades són indicatius d’una realitat prou eloqüent: patim les conseqüències, en tots els àmbits, d’una mala organització del temps. Conseqüències en l’àmbit del benestar de les persones, de la igualtat d’oportunitats per als homes i les dones, i de la productivitat i la competitivitat.

Buqueras considera que per fer front a aquest malestar cal avançar en la línia d’equiparar els nostres horaris als horaris europeus, apropament que alhora suposa recuperar part dels hàbits propis de la nostra cultura mediterrània. La regla dels tres vuits resumeix, des del seu punt de vista, aquest nou ordre temporal diari: vuit hores per dormir, vuit hores per fer feina i vuit hores per a activitats diverses. Açò suposaria retornar als horaris més habituals de fa vint o trenta anys, com ara dinar devers les 13.30 h, sopar cap a les 20 h, i anar a dormir abans de les 24 h. A part dels beneficis d’aquesta regla de nova organització diària, alhora caldria introduir estratègies i mesures múltiples per promoure la flexibilitat horària en l’àmbit laboral, sempre que sigui possible; incentivar una jornada contínua (encara que sigui amb un tall d’una hora per dinar) que acabi abans de les 18 h, i aplicar nous criteris per augmentar la productivitat i competitivitat. Aquest augment haurà de venir sempre acompanyat d’actuacions en el camp de la motivació i la formació, la modernització tecnològica i la renovació en l’organització del temps de treball. Cal acabar amb la cultura laboral que associa el temps de treball al temps de presència en el lloc de feina, i associar així el temps laboral a un temps amb finalitats. Qui més treballa no és qui fa més hores al lloc de feina, sinó qui compleix amb més eficàcia i qualitat els objectius proposats.

No podem oblidar, per altra banda, que aquestes mateixes mesures, especialment les de flexibilització horària i la jornada contínua de treball, s’han demostrat com les més eficaces per promoure que els homes pares tenguin major temps de dedicació als seus fills.

Aquesta és la “racionalització” que ens proposa Buqueras. És una proposta i un estímul per fer alguna cosa. El desordre horari du associades tota una sèrie de conseqüències molt greus per a la societat menorquina, algunes de les quals ha recollit el quadern d’anàlisi socioeconòmica de les Illes Balears d’aquest mes d’agost, elaborat per Gadeso. Em referesc a conseqüències com la doble jornada laboral de la dona, les dificultats de les famílies a conciliar la seva vida interna (primera instància educativa) amb les responsabilitats professionals i laborals, la baixa productivitat i per tant una competitivitat deficient, etc. La via del contratemps, on cada sector ¾productiu, familiar, escolar, cultural…¾ organitza el seu temps de forma aïllada de la resta, no és l’única via possible. Açò és el que ens diu Buqueras. Clar que només són possibles altres vies quan són suficients les persones que s’ho proposen, i quan aquestes estan disposades a canviar el seu ordre temporal per un ordre temporal més racionalitzat.

Nel Martí

(Publicat al Diari Menorca i Ultima Hora, febrer 2007)

(1) L’ús del terme contratemps té aquí el significat d’allò que es mou en sentit contrari al temps ordinari, més que no el significat d’allò imprevist.

(2) Segon les dades del Quadern Gadeso del mes d’agost, les dones de les Illes Balears manifesten dedicar entre tres i quatre hores a les tasques familiars, independentment de si fan o no feina fora de casa.

Sobre l’autor

Benvingut al bloc personal de Nel Martí, un espai per a la reflexió i la comunicació. La columna vertebral del bloc és l’article breu, publicat de forma periòdica i sempre relacionat amb l’actualitat social, cultural o política. Més sobre l'autor

Arxius

Categories