Tenir una Facultat de Medecina seria bo. No en tec cap dubte. Ho seria tant per l’àmbit de la formació de professionals com per a l’àmbit de la recerca i la investigació. Però és el moment d’apostar per a una inversió que costarà anualment més de 6 milions d’euros?
 
Ha de ser una prioritat en aquesta legislatura, i concretament del primer pressupost del Govern de Canvi
Des de MÉS per Menorca pensam que, sense renunciar a l’aspiració de disposar dels estudis de Medecina, en aquest moment cal prioritzar i cal garantir que puguem donar resposta a qüestions tan bàsiques com la Renda Social Garantida o la residència per a malalts i familiars a Son Espases, reduir les llistes d’espera per a intervencions o reforçar tot el sistema educatiu perquè sigui realment inclusiu, compensador i generador d’oportunitats.
 
Tots som conscients de les dificultats que tindrà el nou govern perquè el pressupost del 2016 reculli aquestes i moltes altres qüestions, i per tant no seria raonable introduir en el previsions de despesa projectes que no sabem fins a quin punt poden hipotecar l’execució de les prioritats recollides en els compromisos de l’Acord de Governabilitat.
 
La Universitat fa bé en exposar els beneficis que podria aportar una Facultat de Medecina, però qui realment ha de prendre la decisió de posar-la en marxa és el Govern i els grups que li donen suport. En aquest sentit, MÉS per Menorca ha plantejat a la resta de grups que donen suport al Govern que aquesta iniciativa sigui debatuda de cara al 2017, sense comprometre el pressupost del 2016. D’aquesta manera els grups podran valorar si les circumstàncies econòmiques (entre les quals cal tenir molt present la modificació del sistema de finançament de la CAIB) permeten afrontar el repte d’impulsar una Facultat de Medecina sense haver de renunciar o afectar compromisos i prioritats irrenunciables –valgui la redundància-, o bé cal esperar a què les circumstàncies ens siguin més favorables. No ens podem errar, però sí que podem esperar.

Aquest és el text que PSIB, Podem, MÉS per Mallorca, PI, MÉS per Menorca i grup mixt, o sia tots els grups parlamentaris excepte el PP, havíem consensuat perquè demà, en plenari, es convertís en declaració institucional del Parlament de les Illes Balears per a una Mediterrània lliure de prospeccions. Lamentablement, el PP, tot i el seu discurs retòric, a l’hora de la veritat, no s’ha volgut sumar al clam social i polític per a una Mediterrània sense propeccions. Cal saber-ho, i dir-ho.

“DECLARACIÓ INSTITUCIONAL A FAVOR D’UNA MEDITERRÀNIA LLIURE DE PROSPECCIONS PETROLIERES

El Parlament de les Illes Balears es manifesta en contra dels projectes de prospeccions petrolieres de les companyies Repsol, Spectrum Geo Limited, Schlumberg (abans, SeaBird Exploration) i d’altres que s’hagin pogut enregistrar posteriorment, a la zona de la Mediterrània occidental.

Els motius del rebuig a les prospeccions petrolieres al mar que rodeja les Illes Balears són tant de caràcter econòmic, com social i mediambiental. El turisme és la principal activitat econòmica del conjunt de les Illes Balears, un turisme que depèn directament o indirecta del mar. El Parlament de les Illes Balears creu que els perills —abocaments, fuites de combustible, accidents…— que pot comportar l’explotació d’hidrocarburs tenen conseqüències catastròfiques per als paisatges de les nostres costes i poden malmetre la imatge turística balear. A més, tenint en compte que l’activitat turística a les costes de la mar Mediterrània és una de les principals fonts d’ingressos, considerem que els riscos econòmics afecten de forma molt sensible el benestar de les Illes Balears. Així mateix, prevenim dels efectes directes que tindrien aquests projectes sobre la indústria pesquera a la mar Mediterrània, una de les principals activitats de les Illes Balears pel que fa a un sector primari tradicional, que faria perdre la varietat, riquesa i qualitat del producte local.

La indústria turística balear manté una estreta relació amb els valors ecològics i la riquesa mediambiental marina que rodeja les Illes Balears. Els ecosistemes del nostre mar permeten que tant els residents com aquells que ens visiten puguin gaudir d’unes platges d’aigües cristal·lines. Només amb el procés de recerca d’hidrocarburs, a partir dels sondejos sísmics, l’equilibri dels ecosistemes naturals de la Mediterrània es rompria, afectant negativament la fauna i la flora marina, un fet que es reflectirà a les nostres costes i farà perdre l’atractiu turístic que suposa la seva conservació.

El model energètic fonamentat sobre combustibles fòssils és un model caduc i per això s’ha d’anar avançant cap a un model més respectuós amb el planteta Terra i la seva sostenibilitat. Des de la mateixa Unió Europea s’aposta cada cop més per les energies renovables i per la disminució de les emissions de gasos provinents de combustibles fòssils.

L’objectiu d’aconseguir una mar Mediterrània lliure de prospeccions petrolieres requereix únicament i simplement voluntat política, i en aquest sentit, el Parlament de les Illes Balears, com a màxima institució de les Illes Balears, es posiciona a favor de polítiques que respectin la natura i d’una llei del Govern central que declari la mediterrània com a zona lliure de prospeccions d’hidrocarburs.”

Som quatre illes, però no som ni serem un país si no cuidam com toca els nostres malalts. I ho hem de fer amb equitat per tal que les diferències –les econòmiques, però també les territorials- no esdevinguin discriminacions negatives. Així de clar ho volia dir.

Bé idò, una educació o una sanitat d’una comunitat feta d’illes ha de ser una educació i una sanitat equitativa territorialment, a més de prendre en consideració la realitat socioeconòmica de cada ciutadà. I lamentablement, després d’anys d’autonomia amb poc autogovern, les illes de Menorca, Eivissa i Formentera encara són considerades des del centralisme (de Palma) com la perifèria d’un país inexistent. Per aquest motiu, avui, un malalt –que és un ciutadà- que resideix a Menorca, Eivissa o Formentera no té el mateix accés als serveis de l’Ib-Salut que un ciutadà que viu a Mallorca, i pateix una insularitat sanitària negativa. Una situació amb la qual el nou govern de canvi s’ha proposat acabar, a pesar de la complicada situació de la nostra hisenda pública.

Les xifres dels que pateixen encara avui una insularitat sanitària mal resolta no és insignificant. Durant l’any 2014 es varen registrar 18.820 trasllats a Mallorca de pacients i familiars de Menorca, Eivissa i Formentera per raons d’assistència sanitària; en concret, 10.600 trasllats de pacients i 8.220 trasllats d’acompanyants. Per illes, es van registrar 8.797 trasllats amb origen a Menorca (4.854 de pacients, i 3.943 d’acompanyants); i 10.023 trasllats amb origen a les Pitiüses (5.746 de pacients i 4.277 d’acompanyants). I quasi un 40% dels desplaçaments es van produir per a tractaments que requerien pernoctació, de dies, setmanes o mesos.

És evident que ni Menorca, ni Eivissa, ni Formentera, tindran mai (ni convé possiblement que ho tenguin) tots els serveis especialitzats que disposa l’hospital de referència a la nostra comunitat autònoma. Per raons lògiques de mida i de població, l’hospital de Son Espases es va ubicar a l’illa de Mallorca. Es tractava, i és tracta ara, que l’accessibilitat (determinada per raons econòmiques i territorials, bàsicament) de tots els ciutadans de la CAIB, independentment del seu lloc de residència fos equiparable. Una equiparació que té a veure amb moltes coses (les dietes insuficients de 14 euros per persona per als pacients i familiars que s’han de desplaçar a l’hospital de referència a Mallorca; l’avioneta ambulància no disponible des de Menorca les 24 hores,…), però que sobretot té a veure amb l’estada dels malalts fora de la seva illa de residència mentre segueixen un tractament mèdic.

No pot ser, com passa avui, gràcies a la deixadesa de Bauzá, que els pacients de Menorca, Eivissa i Formentera –i els seus familiars- que s’han hagut de desplaçar i pernoctar a Mallorca per rebre un tractament mèdic hagin d’avançar, per exemple, 1500 euros en concepte d’hostatge. I passa. I les alternatives en aquest sentit no són ni suficients ni les més adequades ni les més justes. De quines alternatives parlam? Can Granada és la residència que ofereix Ib- Salut, via conveni amb l’entitat privada, que contempla un màxim de 13 places. Les altres alternatives que dóna Ib- Salut són els pisos d’Aspanob, AECC o el Casal Balear, que funcionen, en els dos primers casos, gràcies a una labor impagable de les entitats de malalts. En total s’arriba a donar resposta a un màxim de 20-22 places, gestionades de forma diferent i amb condicions diferents, però sobretot amb un nombre insuficient per a respondre la demanda real, que és d’una mitjana de 47 pernoctacions diàries.

I per si açò no fos poc, cal dir una cosa més respecte del conveni entre l’Ib-Salut i Can Granada, del qual el Govern Bauzá va dir que “gràcies al conveni, els pacients desplaçats i els seus familiars podran pernoctar de franc”. És mentida, o és fals, li poden dir com vulguin. Un pacient que ha de seguir un tractament mèdic, de radioteràpia per exemple, que l’obliga a pernoctar durant quatre setmanes a Can Granada (perquè ha tingut la sort de ser dels 13 agraciats), haurà d’avançar (en molts casos sense devolució) 576 euros, a raó de 144 euros cada cap de setmana, tant si els ocupa com si simplement vol assegurar la plaça quan retorni de passar el cap de setmana amb la família.

En definitiva, no és just ni és equitatiu territorialment que els pacients de fora de Mallorca hagin d’avançar 1500, 500 o 200 euros (que recuperaven al cap de 2 anys amb Bauzá, i que ara estan a 6 mesos) per rebre un tractament a Son Espases, entre d’altres coses perquè la “gratuïtat” de la sanitat pública ha de ser igual per a tothom. I molts ciutadans avui no poden o tenen greus dificultats per a aportar o avançar 576 euros, que equival a quasi el 90 % del salari mínim interprofessional.

És evident que Bauzá no ho ha deixat fàcil al nou govern de canvi. És evident també que l’espoli econòmic que defensa ideològicament el PP (materialitzat amb un mal finançament, sense un règim especial que compensi la insularitat, amb un deute històric en inversions, amb límits de dèficit impossibles, i mil despropòsits més) dificulta, i molt, l’acció d’un govern que té com a primer objectiu les persones. Però no és menys cert que no poden ser els malalts de Menorca, Eivissa i Formentera qui assumeixin o paguin o pateixin el dèficit econòmic amb un dèficit sanitari injust que romp amb l’equitat territorial, i per tant s’imposa la voluntat de canvi i de fer justícia.

Possiblement no podrem mai fer que un malalt –i la seva família- traslladat fora de la seva residència se senti com a casa seva (això seria demanar massa), però almenys estem obligats a intentar que no se senti en un país estrany, que no té en compte les seves necessitats en un moment tan delicat de la seva vida.