El PP ha rebutjat l’oferta de l’equip de govern del Consell de Menorca per a consensuar un pla de mesures per a dinamitzar el sector turístic. És una llàstima, i és un error per part del partit de l’oposició. Diu el PP que l’oferta arriba massa tard, però encara que fos veritat la justificació és inversemblant, no és creïble. Sempre hi ha un temps per a l’acord, i un temps per al desacord. I ara és hora (potser és tard, però facem que no sigui massa tard) d’esforçar-se en el primer: en trobar un fil conductor per al sector turístic. Què vull dir amb açò d’un fil conductor? Parlar dels serveis i de la indústria turística és parlar del sector que dinamitza gran part de l’activitat econòmica de l’illa, i açò és així tan si ens agrada poc com molt. L’intel·ligent és apostar per una estructura econòmica diversificada, dinàmica, no monodependent, respectuosa amb el valor del paisatge menorquí. Una societat, per tant, que aposta per la seva indústria, per la seva agricultura i pel seu sector terciari. Ara bé, aquest sector, en tant que actua de motor i vertebrador econòmic de l’illa hauria de disposar d’un horitzó i un full de ruta més o menys clar. I jo no el veig. Sorprèn que des del 1967, data del primer aeroport a Menorca i de l’entrada del món turístic, encara no tinguem clar què volem ser quan seguem grans. Ha canviat el glossari, però s’han mantingut les incerteses i les dissonàncies. Què volem promocionar? La marca Illes Balears, o una marca per a cada una de les illes. Què disposam? Quin producte volem oferir? Turisme esportiu, d’oci en la natura, cultural, familiar, de qualitat, de masses,…. Tothom veu les debilitats dels altres, uns veuen una planta hotelera i residencial obsoleta, i d’altres la manca d’un lideratge clar entre sector i administració. El fil conductor és idò simplement aquell espai d’acord necessari que permet esbossar un horitzó. En lloc de cercar els elements de desacord es tracta de definir i enfortir els elements d’acord. I jo crec que hi ha un gran espai per a l’acord que espera que algú l’escrigui, se’l cregui i el gestioni.
Un missatge molt reflexiu, molt moderat en les formes i que només llegir-lo fa ganes de fer feina per trobar aquell punt d’equilibri on tots els representants polítics i socials coincideixin.
Llàstima, però, que basta que un partit polític faci una proposta per mantenir el paissatge, com per exemple fa el PSM incentivant l’activitat agraria i ramadera perque sigui rotulat de manca de visió de futur, o bé que un partit proposi, com el cas del PP, que per tal de se’l tracti de ser un terrorista del territori.
Pens que les diferències venen d’enfora, i mentre qui governava ha defensat la seva postura atacament més que argumentat les bondats del seu posicionament.
Fins a cert punt té sentit que el PP es faci de pregar a l’hora de participar en una estrategia comuna per tal de defensar possiblement el sector econòmic més important de l’illa,però quan se troben en tants NO, no té massa sentit col·laborar-hi, i molt manco quan el partit que ara governa al Consell ja fa més de 10 anys que ho fa de manera ininterrompuda, i si no han sabut arreglar, o millor dit reconduir la situació, s’ho haurien de fer mirar.
Estic convençut que l’equip de Govern del Consell Insular de Menorca, format pel PSOE i PSM tampoc te massa clar com arreglar, i de fet estic convençut que si no fos per la disputa a nivell estatal entre PP i PSOE, ambdos tenen més punts en comú que no pas el PSOE i PSM, de fet, talvegada seria qüestió d’esbrinar que pense realment el president del CIM i el seus seguidors.
Aquest gran acord hauria de ser possible. I tal vegada també podria incloure temes socials, culturals, lingüístics, d’infrastructures,… en definitiva quina Menorca volem d’aquí a 20 anys.
Si en l’actualitat el dia a dia de gestió (mediàtica) del Consell i d’oposició (mediàtca també) impedeix que els líders dels partits ho tirin endavant, s’hauria de cercar qui pot fer-ho.
Tal vegada segones veus dels partits, membres històrics o gent que no estigui a la primera línia podrien arribar a aquest consens. A Menorca, sortosament, existeixen persones representatives de tot l’arc polític que no estàn a la primera línia i que son respectades per quasi tothom.
Si més no, podrien intentar iniciar un debat relaxat sobre el futur de Menorca que si fructificàs, a la llarga els partits i les entitats l’assumissin.
L’acord és difícil no només per falta de voluntat sinó perquè les anàlisis del problema estan molt enfora. EL món turístic sovint empès per la necessitat de quadrar els nombres a final de més situa el problema en la demanda. Només parla de que les administracions públiques l’ajudien a vendre a través de promoció turística o de subvenció de viatges de gent gran. Em sembla una postura lògica però insuficient. EL problema no només és la promoció sinó també el producte que és cada vegada menys competitiu. Cal invertir en la transformació del producte turístic no només en vendre com sigui els nostres productes. Si no ho feim és pa per avui i fam per demà.
El PTI és potser el millor exemple del que vull dir. Les administracions van fer un pla d’ordenació territorial molt restrictiu en un moment de forta pressió urbanística. Per mi un acte de sobirania sense precedents a Menorca. EL PTI anava lligada a una idea de turisme sostenible, més interessat en la natura. etc. Qui va fallar aquí va ser la societat civil i més especialment el món econòmic que no va aprofitar l’oportunitat per transformar el sector.
Mentre no parlem el mateix llenguatge no veig quin sentit té un acord.