Fa una calor insuportable. Tenc la casa oberta de bat a bat, però les cortines no fan cap gest alliberador. La gelera és l’únic lloc fresc (fred) de la casa. +4 graus. Hi vaig i bec directament del bòtil d’aigua. Segur que els meus nivells líquids al cos no arriben al 60 % imprescindible per a viure, dignament. És curiós com una cosa feta de tres insignificants àtoms, dos d’hidrogen i un d’oxigen, sigui tan gustosa. Què diguin el que vulguin: l’aigua no tindrà sabor però en moments com aquests té molt de gust. Aaaaaaaaaaaaaaaah! Amb “h” final, com què és muda! Bé, tanc la genera, i la porta aixeca el taló d’una gran escena: sis ulls plens de curiositat i transparència em sorprenen sigil·losos des del seu racó de joc. Sorpresa, por, desconcert, bellesa. Eren els meus tres fills, que avui compleixen els vuit mesos de vida. Dos ulls per a cada un, una sola mirada. “Tenia molta set!!!”, vaig contestar emocionat.
