La nació dels menorquins
M’agrada entendre el –isme de la nació com una construcció més que no com una defensa. És nació qui es sap, es sent i es vol nació. El nacional-isme és idò la construcció d’una voluntat col·lectiva. D’una voluntat no captiva, ni esclava, ni submisa, sinó lliure, responsable, sobirana.
El menorquinisme és un nacionalisme. El menorquinisme és […]
“La nació del menorquins -la més íntima, la més política o la més cultural- no pot ser el reflex d’una memòria pretèrita i llunyana, sinó que ha de ser l’expressió d’un projecte i d’una voluntat de la gent. Ha de ser un marc de referències compartides, engrescadores i convincents on cada ciutadà hi pugui […]
En el darrer Mirador Nacionalista en Pau Obrador (Els menorquins davant el nacionalisme espanyol. DM, 6 de juliol del 2009) exposava la coincidència –per evitar de dir l’evidència- que el model de l’Espanya plural, tant en versió Zapatero com en versió Aznar, on l’Estat actua de paraigua de la relació i la convivència de les […]