nel martí

El PP repeteix una i una altra vegada la seva consigna: el PTI és un obstacle per a Menorca. No diuen açò exactament però, si fa no fa, és el mateix. És el que pensen, i és el que voldrien que pensés una majoria de menorquins. No ho haurien d’aconseguir ! Evitant qualsevol dogmatisme que fa intocable una creació humana (tant la Constitució espanyola com el PTI són modificables, millorables, ampliables, abolibles, etc.), val a dir que el PTI representa alguna cosa més que una norma d’ordenació territorial, que és el que jurídicament és. Representa també la voluntat assolida de planificar globalment –l’illa, tot el territori-, integralment –amb tots els sectors socials i econòmics-, i incorporant els principis de sostenibilitat i conservació paisatgística definits en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera. Atacar el PTI sense concretar res, com fa el PP, és atacar tot el PTI i tota la seva intencionalitat.

No m’agraden les simplificacions ni el reduccionismes però convé deixar les coses clares. En aquestes eleccions, per opció política del PP, ens hi jugam la Menorca del paisatge, de l’equilibri i la mesura. Només hi ha dues opcions, o el PP-extremat o el PSM-mesurat. (I el PSOE?). El PSOE fa temps que no és una opció, és una indefinició. Ampliació de l’aeroport, sí però no. Desdoblament de la carretera, no però sí. Camps de golf, sí però tampoc. El català com a llengua pròpia, no ho sé i demà contestaré. Extremisme irracional o mesura raonable? PP o Més per Menorca?

                                                                    -     

Efectivament (pels que heu llegit avui alguns dels diaris insulars), ahir na Maite (candidata al Consell de Menorca) i jo vam fer una roda de premsa per explicar la nostra visió i les nostres propostes –del PSM i de Més per Menorca- sobre el turisme. També podeu veure i escoltar la roda de premsa completa a youtube. I vam triar el turisme com a primer tema a comunicar per raons possiblement òbvies, però no per açò menys importants. Quines són? Que una majoria de la població menorquina viu directament o indirectament d’açò que es diu turisme. Que el turisme, i el sector serveis en general, és per a Menorca fonamental per a superar l’actual crisi. Que el turisme pot i ha d’actuar de motor d’una economia que aposta també per enfortir i modernitzar la indústria, l’artesania, el comerç, la pesca o l’agricultura. I que fins no fa massa el turisme s’havia vinculat a l’ocupació de territori (i a allò que es deia turisme de masses), quan avui molts pensam que el nostre major valor el tenim en el gaudiment del territori, és a dir en el paisatge ben cuidat, on és possible la convivència entre els paratges protegits, l’explotació agrària, l’oci cada vegada més diversificat i el benestar de tots els que hem decidit arrelar la nostra vida en aquesta terra.

Clar que no és enclova tot allò es veu! Per poder avançar per aquest camí –de possible consens menorquí- ens manca la coherència de la democràcia, de la subsidiarietat i de la sobirania. La coherència, vull dir, de poder decidir i gestionar allò que és tan essencial per una societat d’illa: quin producte (es) i quina promoció volem fer del turisme. Dit en altres paraules: la promoció turística ha de ser gestionada completament pel Consell de Menorca, com ja preveu l’Estatut i com sempre ha reclamat el PSM des de la màxima institució menorquina. Així idò, a complir l’Estatut, que el camí s’ha fet per a caminar.

                                                                      -