-
No només vivim en una illa. Som una illa. I una illa té costos d’insularitat, i té beneficis d’illaïtat. Però parlem ara dels primers. Som un país definit per la vorera de la mar. La línia de mar no només ens caracteritza sinó que ens defineix i ens singularitza. El límit ens construeix, i de com gestionem aquest límit dependrà el futur de l’illa.
Efectivament, els ports i els aeroports són les eines que tenim els menorquins (o que hauríem de tenir, per ser més exactes) per a gestionar l’illa. Sense el control d’aquests no tindrem control de res, ni del territori, ni del model econòmic ni de la nostra voluntat de ser en el món.
Som un territori totalment dependent del transport aeri. D’aquest depenen aspectes fonamentals per a qualsevol societat moderna i cohesionada, com la sanitat, l’educació o l’economia. Dels avions en depenen els nostres malalts quan han de seguir un tractament fora de l’illa, i els nostres joves quan volen continuar una formació presencial que no s’imparteix a Menorca, i tot el nostre teixit productiu que té com a eix central el sector turístic i de serveis. Les xifres resen: l’aeroport de Menorca registra un trànsit cada any de quasi dos milions i mig de passatgers i més de 2.600 tones de mercaderies. Quasi un 50% del PIB i dels llocs de feina de Menorca els genera el sector turístic. L’aeroport té per tant una importància estratègica a tots els nivells. Diguem-ho de forma més clara: la capacitat de decisió dels menorquins (sobre el model econòmic, sobre la gestió del territori, etc) passa per l’aeroport.
Vivim uns moments cabdals en la redefinició dels aeroports i la seva gestió arreu de l’Estat espanyol. El Ministerio de Fomento va anunciar el gener del 2010 que a la fi acabaria amb el monopoli d’AENA i introduiria una sèrie de canvis dels quals voldria destacar dos aspectes positius: separació de la gestió dels aeroports del sistema de navegació aèria, i descentralització i individualització de la gestió aeroportuària. Però aquests canvis esmentats seran realment positius –i ho seran per a Menorca- si açò significa que cada territori –l’illa, posem per cas- pot adaptar les estratègies aeroportuàries a les necessitats i particularitats de la seva realitat. Dit d’una altra manera: l’aeroport ha d’estar al servei del model territorial i econòmic defensat pels menorquins. I perquè açò sigui així és fonamental i irrenunciable el control públic, independentment de les qüestions de la gestió pública o privada. O dit amb més exactitud: és irrenunciable el control públic i la màxima -que m’agradaria dir tota-capacitat de decisió del Consell de Menorca. Només així podrem incidir en les decisions operatives, en la política tarifària, en les accions comercials, etc. i així actuar eficaçment en la potenciació del nostre sector industrial, en la desestacionalització, en l’adequació de les freqüències i sobretot i més important en els preus dels bitllets. El que pagam els menorquins per anar a Mallorca, Eivissa o Formentera és ruïnós.
M’agrada definir el menorquinisme polític del PSM com el menorquinisme del benestar, la sobirania i el paisatge. Idò, en aquest tema de l’aeroport de Menorca ens ho jugam tot: el benestar, la sobirania i el paisatge. Som una illa, i noltros sabem que una illa és tot un món.
-
