És simptomàtic que només tu Nel – que no et consideres creient però que parles amb llibertat de pensament- parlis de religió en el marc de la blogsfera menorquina. gairebé cap dels blocàries creients parla de religió potser amb l’excepció de n’antoni Camps, però això ja són figues d’un altra paner.

Potser el problema és que de religió no se’n parla prou. Hi ha una coincidència curiosa entre la conferència episcopal i el lacisme oficial o com se’n vulgui dir. Cap dels dos sector té interés en el fet religiós en sí mateix (en el seu paper a l’escola i en la societat). La seva preocupació té a veure amb el monopoli (inacceptable) de l’església com a institució damunt la religió, l’educació i la societat en general. L’estat espanyol en general i els Països catalans en particular són un dels llocs amb menys cultura religiosa que he conegut. I això en bona part és culpa de la mateixa església que no permet l’existència d’aquesta cultura religiosa (que amb l’excepció de França existeix arreu). Un estat laicista necessita una intensa cultura relgiosa (per exemple amb mestres i no capellans que ensenyin el fet religiós).

En el paràgraf que transcric de Tamayo l’important és per jo la darrera frase: “El cambio de lenguaje es ya en sí mismo sospechoso”. És cert, com dius tu mateix, que Tamayo es refereix al vocabulari castellà; però l’ús de les dues paraules en ambdós idiomes, indistintament de si existeixen o no en els corresponents diccionaris, posa en evidència una situació sospitosa. Clar que en castellà es dóna una circumstància terminològica que tothom aprofitaria per explicar aquesta sospita de la qual parla Tamayo. En el diccionari de la Real Academia Española no hi ha l’entrada laicidad, utilitzada freqüentment per a diferenciar del laicismo, però laicismo és per a la Real Acadèmia la “Doctrina que defiende la independencia del hombre o de la sociedad, y más particularmente del Estado, respecto de cualquier organización o confesión religiosa”, definició de la qual en podríem parlar molt, especialment pels seus matisos (“qualquier organización”), però que en definitiva es centra sobre la idea de independència, autonomia. Aquí el laicisme acadèmic és el laicisme bo, per dir-ho d’alguna manera. Per tant no caldria cap mot de diferenciació. (O sí, un per al laicisme dolent. Quin podríem posar?)

En el DIEC, en canvi, passa el que tu dius. El terme laïcisme assumeix connotacions negatives, com “preservar els individus i la societat de tota influència religiosa”. Efectivament, la vinculació laïcisme i antireligiositat sembla indubtable. Per contra, l’entrada laïcitat assumeix aquí, com feia la Real Academia amb laicismo, el valor de la independència: “Actitud que reconeix la independència de la política i de l’ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l’Estat”. Per tant, la laïcitat vindria a quedar com una aconfessionalitat.

Quina és idò la sospita de Tamayo o la meva resistència incurable? Que s’ha inventat un laïcisme dolent i una laïcitat bona. Un laïcisme que és originàriament pervers i que pretenia aniquilar qualsevol expressió religiosa, del qual se’n salvaria una relíquia que es l’aconfessionalitat, la laïcitat, la separació Església-Estat. Però el laïcisme originari ha significat i significa molt més que aquesta simplificació interessada. El laïcisme es fonamenta en l’afirmació de l’autonomia de l’individu i en la llibertat de pensament, de les quals se’n deriva l’aconfessionalitat i la independència del individu i la societat dels poders religiosos. I aquest laïcisme primer, per dir-ho d’alguna manera, és el que apareix recollit en, per exemple, la Institució de Lliure d’Ensenyança o en els textos de Ferrer i Guàrdia. I cap d’ells tenien res d’antireligiós.

És per açò que, tot i assumir la riquesa del nostre vocabulari actual, em resistesc a utilitzar el terme laïcisme amb només una càrrega d’anticlericalisme, sense aclarir ni matisar la realitat històrica del terme.

No se si m’he explicat, però m’agradaria saber la teva opinió. Per cert, podríem saber quan es va fer l’entrada de laïcitat al DIEC? Ah, i moltes gràcies per la teva aportació.

(Nota: el text no incorpora les cursives, i per tant es fa un poc complicat diferenciar les paraules en castellà i en català)

El que retrec al PSOE és que si creu que ara no és el moment d’aplicar certes polítiques, que ho digui i prou, i que no renunciï als seus principis ideològics. Zapatero, en el mateix congrés del partit, va respondre d’aquesta manera a la proposta feta pel sector Izquierda Socialista d’eliminar els símbols religiosos de les institucions públiques i dels esdeveniments polítics: “la laicidad no tiene constituida una liturgia alternativa”. I és cert, però és una resposta com a mínim poc convincent.

- Esquerra o centre?
- República o monarquia?
- Federalisme o centralisme?
- Laïcisme, laïcitat, aconfessionalisme, cristianisme moderat…?

Tot i que també és cert que el debat intern és el que manté vius als partits polítics, no?